Adeline Rucquoi | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu |
Bruxeles, 4 d'abril de 1949 (70 años) |
Nacionalidá |
![]() |
Estudios | |
Estudios |
Universidad de París IV París Sorbonne ![]() |
Direutor/a de tesis de | Sébastien Nadot |
Oficiu | |
Oficiu | historiadora, medievalista y hispanista |
Emplegadores |
Escuela de Estudios Superiores en Ciencias Sociales ![]() |
Premios |
ver
|
![]() |
Adeline Rucquoi (Bruxeles, 1949) ye una historiadora, hispanista y medievalista francesa.
Biografía[editar | editar la fonte]
Nacida na ciudá belga de Bruxeles en 1949[1] y francesa,[2][3] Rucquoi, que llevó a cabo estudio de la hestoria medieval peninsular nel ámbitu castellanu,[4] dedicó la so tesis doctoral a la ciudá de Valladolid.[5] Tamién s'interesó pol Camín de Santiago.[1]
Publicó monografíes como Valladolid na Edá Media (Conseyería d'Educación y Cultura de la Xunta de Castiella y Lleón, 1987) —compuesta por dos volumes: «Xénesis d'un poder» y «El mundu embrivíu (1367-1474)»[6][7] y descrita por Peter Linehan como una biografía» de la ciudá—,[8] Rex, sapientia, nobilitas: estudios sobre la Península Ibérica medieval (Universidá de Granada, 2006),[9] Aimer dans l'Espagne médiévale. Plaisirs licites et illicites (-yos Belles-Lettres, 2008)[4] o Mille fois à Compostelle. Pèlerins du Moyen Âge (-yos Belles Lettres, 2014),[10] ente otres. Na so producción cúntase tamién una Historia medieval de la península ibérica.[11]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ 1,0 1,1 Xurxo Lobato; Omayra Llista (21 d'agostu de 2010). Pelegrinos, non vagamundos. https://elpais.com/diariu/2010/08/21/galicia/1282385900_850215.html.
- ↑ «camín/adeline-rucquoi Adeline Rucquoi - Camín de Santiago en Galicia: web oficial». Consultáu'l 16 de payares de 2017.
- ↑ Oriol López (13 de xunetu de 2016). «L'afayu de la tumba de Santiago foi una respuesta política pa dar llexitimidá al Reino frente a Roma». https://www.lavozdeasturias.es/noticia/oviedo/2016/07/13/camín-primitivu/00031468406951939635330.htm.
- ↑ 4,0 4,1 «Adeline Rucquoi, Aimer dans l'Espagne médiévale. Plaisirs licites et illicites». Mélanges de la Casa de Velázquez. Nouvelle série 39 (2). 2009. ISSN 0076-230X. https://mcv.revues.org/3071.
- ↑ «Adeline Rucquoi, Valladolid au Moyen âge.». Bulletin Hispanique 90 (3). ISSN 1775-3821. http://www.persee.fr/doc/hispa_0007-4640_1988_num_90_3_4657_t1_0443_0000_2.
- ↑ «Adeline Rucquoi, Valladolid na Edá Media, I : Xénesis d'un poder ; II : El mundu embrivíu (1367-1474)» (en fr). Annales. Économies, Sociétés, Civilisations 45 (2). doi:. http://www.persee.fr/doc/ahess_0395-2649_1990_num_45_2_278839_t1_0373_0000_002.
- ↑ «Valladolid na edá media. Adeline Rucquoi». Speculum 64 (4). 1989. doi:. http://www.journals.uchicago.edu/doi/10.2307/2852935. . ISSN 0038-7134
- ↑ «[...]». The English Historical Review 107 (423).
- ↑ Fernández de Córdova, A. (2008). «Reseña de "Rex, sapientia, nobilitas: estudios sobre la Península Ibérica medieval" de Adeline Rucquoi». Anuariu d'Historia de la Ilesia 17. ISSN 1133-0104. http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=35517081.
- ↑ «Adeline Rucquoi, Mille fois à Compostelle. Pèlerins du Moyen âge, París, Les Belles Lettres, 2014 (Col. Realia, 30),449 págs. + 12 tables temátiques. ISBN 978-2-251-33841-5». Cuaderno d'Estudios Gallegos 62 (128). 2015. ISSN 1988-8333. http://estudiosgallegos.revistas.csic.es/index.php/estudiosgallegos/article/view/396.
- ↑ «Sobre Adeline Rucquoi, Historia medieval de la Península Ibérica». Historia Mexicana 52 (1). ISSN 2448-6531. http://historiamexicana.colmex.mx/index.php/RHM/article/view/1372.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
- Entrevista a Rucquoi en portugués